Calle Fuente Vieja (Font Vella) de Terrassa

E estado buscando documentación para poder acompañar un poco las fotografías de esta calle Histórica y céntrica de la Ciudad de Terrassa y que mejor que un extracto de lo que publica Joaquin Verdaguer en su fantástico Blog de la ciudad que dice lo siguiente:

Aquest carrer es configurà al voltant d’un antic camí que menava de la vila medieval de Terrassa cap a les esglésies de Sant Pere. La font passà a ser “vella” quan s’habilità una font nova a l’ interior de la vila a principis del segle XIV.

En l’època medieval al portal de la Creu, situat a llevant de la vila, també se l’anomenava portal de la Font.

Hi ha moltes referències documentals sobre aquesta font. Una d’elles datada el 7 de juliol de 1570 ens diu que per motius de malalties contagioses (la pesta) el Consell de la vila va prohibir rentar roba al rentador del carrer Puig Novell i a la font i les basses del de la Font Vella.

Amb la urbanització del carrer al llarg dels anys les basses i els abeuradors van desaparèixer i la font va tenir diferents ubicacions.

El dia 12 de novembre de 1837, l’ industrial terrassenc Josep Roca va oferir-se per  instal·lar una font al carrer de la Font Vella.

A mitjans del segle XIX el veïnat va demanar que es reposés una font al carrer i l’Ajuntament la va instal·lar adossada a la paret lateral de l’ultima casa del carrer quan aquest pren més amplada, al costat del que després va ser  el Centre Social Catòlic. A mitjans del segle XX la font va ser tapiada.


También hay una curiosa historia recogida en el Blog Records de Terrassa con la siguiente referencia :

El misteri de les persianes tancades i el cocodril de la Font Vella

y que os anexo a continuación:

Si passegeu pel carrer Font Vella podreu observar la magnifica casa Alegre de Sagrera i fins i tot podreu entrar i visitar-la, però potser no us hi heu fixat del tot, ja que si l’observeu amb deteniment veureu que hi ha un pis a la part superior que roman tancat i amb les persianes verdes permanentment tancades. Quin misteri hi ha en aquest espai tant cèntric però alhora tant desconegut?

Desvetllem el misteri dient que es tracta del pis que va ocupar lafamília Fontanals a partir del 1930, quan en Jaume Fontanals Guillemot (1887 – 1968) es va emparentar amb la família Alegre de Sagrera casant-se amb Mercè Alegre i Sagrera. L’entrada d’aquest pis hem d’aclarir que no era per la porta principal de la casa, sinó que s’hi accedia per una porta lateral, que avui encara podem observar al costat de l’edifici i que també dona accés a uns pisos de lloguer que van habilitar la mateixa família Alegre. Anys desprès l’arquitecte Jan Baca va ser l’encarregat d’habilitar una entrada des del segon pis de la casa Alegre amb la finalitat de poder convertir aquest pis en un espai per el museu d’art contemporani de Terrassa, que tanta falta fa a la nostra ciutat. Malauradament les intencions eren bones però per la manca de pressupost no es va poder portar a terme.

Actualment el pis roman tancat i es fa servir com a dipòsit del Museu de Terrassa. Les sales conserven la mateixa disposició original i la seva rehabilitació permetria dotar a la casa Alegre de Sagrera d’un atractiu més, ja que es podria completar la visita d’una casa des del segle XVIII fins a la decadència d’una de les grans famílies industrials de la Terrassa del segle XX i que als anys 60 era considerada com una de les famílies més importants de la ciutat.

El pis va ser habitat fins l’any 1973 i va sofrir una important ampliació als anys 50 amb la creació de diverses estances tant per la família com per el servei, que creiem que són les que encara es podrien recuperar amb certa facilitat.Recordem que l’empresa Fontanals va entrar en crisis l’any 1974 i que desprès d’un llarg procés en que es van acomiadar quasi un miler de treballadors i en el que es van produir diversos actes de protestes i de tancaments de treballadors, va tancar definitivament l’any 1978, posant punt i final a 93 anys de funcionament. Jo encara recordo les pancartes de protesta dels treballadors tancats dins la fàbrica i el clima de crisis que es vivia a la ciutat a mitjans dels 70 i que va coincidir amb la meva adolescència.

Però el record que voldria destacar és el d’un cocodril dissecat que, segons sembla, encara es conserva a l’interior de la casa, ja que formava part dels trofeus de caça que la família tenia exposats en un dels seus salons d’oci i en el que també es diu que va ser on es va instal•lar un dels primers aparells de televisió de Terrassa de grans dimensions. Potser el fet de recuperar aquest cocodril podria resultar un atractiu per la mainada que faria més atractiva la visita de la casa pels infants.


Sinceramente el escribir sobre lo escrito por estos grandes autores queda muy alejado de mi capacidad literaria e histórica de nuestra Ciudad, simplemente me gustaría contribuir modestamente a la expansión del conocimiento de estas pequeñas grandes historias y que se sepa que Terrassa es una Ciudad Importante y que cualquier viajero que este cerca de la misma se a de pasar a visitar para no solamente conocer toda su historia si no la hospitalidad del pueblo Egarense.

@XCadalso

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Related Post

Deja un comentario