El Pont de Sant Pere de Terrassa (imágenes e Historia)

Ponts singulars (archivo Municipal de Terrassa)

Per salvar un terreny tan escabrós i retallat com és el del terme de Terrassa, foren necessaris els ponts. Però, curiosament la seva presència ha estat nul·la en les nostres contrades durant segles.

El primer viaducte es va construir en el segle XVI sobre el torrent de Vallparadís per unir el poble de Sant Pere i la vila de Terrassa. Haurien de passar tres segles per tal que els terrassencs es decidissin a salvaguardar-se del passos de la resta del torrents. Fou necessari alçar dos incipients ponts per facilitar el creixement de la vila cap l’altre costat de la riera del Palau. Igualment, se’n construeix un altre més avall per unir la carretera de Montcada amb la de Martorell, aparellada l’any 1884.

Uns anys abans, al 1856, amb la construcció de la línia del tren del Nord, va ser necessari erigir quatre ponts en el seu pas pel terme de Terrassa, però, curiosament, en els dos torrents de més fondària, els de Vallparadís i Monner, els arquitectes van resoldre el seu pas amb terraplens.

L’any 1898 s’alçà el pont del Passeig, que donava pas a la carretera de Castellar i sortida al creixement de la ciutat cap a l’altra riba del torrent de Vallparadís.

Ja dins del segle XX, la construcció de ponts va aparellada amb el creixement de la ciutat. Actualment hi ha més de 30 ponts dins del casc urbà.

Els ponts també han fet història. Les dificultats que va comportar el bastiment del pont de Sant Pere i les picabaralles entre santperencs i vilatans de Terrassa per la seva construcció marcaren un episodi d’enfrontada rivalitat pels litigis parroquials. Durant la Guerra Civil, els ponts foren també notícia ja que els republicans, en la seva retirada, procediren a la destrucció dels ponts de les carreteres d’Olesa i Rellinars

A Terrassa hi ha dos ponts catalogats com a construccions historicoartístiques: el de Sant Pere i el del Passeig.

  • PONT DE SANT PERE

A Terrassa, fent camí vers l’antic poble de Sant Pere i amb el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere com a rerefons, s’alça un rústic i humil pont bastit per salvar el pas per damunt de la fondalada del torrent de Vallparadís, allunyat dels antic itineraris dels camins reials i, per tant, sense cap valor estratègic en la ruta del comerç i del camp militar.

La seva construcció, en el segle XVII, va ser el fruit de la rivalitats entre dues comunitats antagòniques: la dels vilatans i la pagesia del terme de Terrassa, que durant 500 anys configuraren una història d’amor, odis i polèmiques. Durant tres segles el pont suportà tot un seguit de xacres producte de la seva precària construcció i, fins i tot, patí un esfondrament en un els seus arcs.

A principis del segle XX amb la pèrdua del seu valedor, el poble de Sant Pere, ara agregat a Terrassa, el pont suportarà, durant cinquanta anys, un intens tropell amb un seguit de predestinacions sobre el seu probable enderrocament. La seva emparança sorgirà, cap els anys setanta, del despertar de la sensibilitat del terrassecns cap el seu patrimoni històric artístic que féu possible, anys després, incloure el pont de Sant Pere com a element integrant del projecte del parc urbà de Vallparadís.

Característiques: La seva alçada màxima és de 19’3 metres i la llargada de 57 m Fa una amplada de 3’5 metres.

Consta de tres arcs de diferents amplades, el central, de mig punt, més ample, i els laterals en arc apuntat, Els seus murs, pilastres i arcs estan aparellats amb una carcassa exterior de paredat de diverses qualitats, fins i tot hi ha alguns elements de pedra arenosa que han rebut les embranzides climatològiques. La seva carcassa, de gruix variable, esta farcida de grava i terra. El pilar de ponent té un arc de descàrrega amb fabrica de totxo, producte, segurament, de l’arranjament que es va fer al segle XVIII quan es va esfondrar l’esmentat arc.

El pont de Sant Pere

El seu estat de conservació, segons el Catàleg d’edificis historicoartístics, es bo, tot i que l’any 1960 l’arquitecte municipal el va declarar en ruïna incipient i, abans l’any 1845, el comissari de Protecció i Seguretat del partit de Terrassa, Sr. Antonio Roperto va diagnosticar l’imminent perill de desplomament, principalment pel pas de carruatges.

La seva construcció, en el seu principi, fou assignada al mestre de cases Pere Pomers però més tard fou el també mestre de cases Ramon Suris qui portà l’obra endavant.


El pase de diapositivas requiere JavaScript.


Pulsa en el siguiente enlace donde encontraras un fantástico documento en PDF realizado por Joaquim Verdaguer i Caballé

LES XACRES DEL PONT DE SANT PERE


Related Post

Deja un comentario